Què és el pian?

El pian és una malaltia tropical desatesa que provoca úlceres grans i doloroses per tot el cos, fonamentalment en braços i cames. És causada pel bacteri Treponema pallidum pertenue i, si no es tracta, pot passar als ossos i provocar inflamació i desfiguracions greus.

Cada any afecta a més de 100.000 nens d’entre 5 i 15 anys a 13 països endèmics d’Àfrica Occidental, el Sud-est asiàtic i el Pacífic. Es manifesta en forma d’úlceres a la pell, doloroses, que són a més una via de contagi de la malaltia. Per tal d’evitar la seva propagació, els nens afectats de pian no poden anar a l’escola ni jugar amb altres nens. Per tant, a més de l’impacte físic que provoca, la malaltia deixa seqüeles emocionals, en tant que els nens que la pateixen són estigmatitzats, i econòmiques, ja que la pèrdua de mesos (o inclús anys) d’escolarització limita les possibilitats de qui la pateix de sortir de la pobresa.

En casos avançats el pian consumeix els cartílags, causant desfiguració, i pot arribar a afectar els ossos, generant discapacitats irreversibles. La malaltia suposa un desafiament per al desenvolupament de comunitats senceres, ja que els adults que queden discapacitats es converteixen en una càrrega econòmica per al seu entorn.

El pian evidencia l’existència d’un cercle entre malaltia i pobresa, segons el qual ambdós components s’alimenten mútuament.

 

Malalties de la pobresa

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha elaborat una llista de 18 malalties definides com a “tropicals” i “desateses”. Què vol dir això? Vol dir que aquestes patologies afecten a persones que viuen en ambients rurals (particularment vulnerables) a països tropicals i subtropicals. D’una banda, les persones afectades viuen en condicions que afavoreixen l’aparició o el contagi de malalties (manca d’accés a aigua potable o sanejament, amuntegament, proximitat a animals domèstics i bestiar…). A més, aquestes persones no tenen recursos per costejar un tractament, ni la capacitat de reclamar als seus governs que se’n facin càrrec. Això les converteix en oblidades, i les exclou d’un sistema de recerca i innovació fortament dominat per la lògica de mercat. Si afectés a persones amb capacitat adquisitiva, de ben segur que el pian, juntament amb les altres malalties tropicals desateses, ja estaria eradicat.

Al llistat de l’OMS apareixen altres 5 malalties de manifestació cutània (és a dir, que es manifesten mitjançant l’aparició de signes a la pell) que, com el pian, tenen caràcter discapacitant: l’úlcera de Buruli, la lepra, la leishmaniosi cutània, el limfedema tropical i el micetoma.

En total, les malalties tropicals desateses afecten a més de mil milions de persones cada any.

 

La descoberta: un nou tractament contra el pian

Fins fa poc, l’únic tractament contra el pian era la penicil·lina administrada en forma d’injeccions. L’administració de penicil·lina requereix de diversos components (xeringues, agulles, guants de plàstic, aigua…) que fan que l’enviament a zones remotes sigui molt desafiant. A més, les injeccions només poden ser administrades per personal qualificat, que no abunda en les zones endèmiques de pian. Finalment, cal senyalar que es tracta d’un tractament dolorós, element que dificulta la seva aplicació a nens.

El 2012, des de la seva plataforma de recerca a l’illa de Lihir (Papua Nova Guinea), el Dr. Oriol Mitjà, investigador de l’Fundació Lluita Contra la Sida (FLSIDA), va descobrir que una única dosi d’azitromicina elimina la malaltia de l’organisme de forma ràpida, indolora i assequible. El cost d’aquest nou tractament és d’un euro per persona, quantitat que inclou la compra de l’antibiòtic i la seva distribució. L’azitromicina és un antibiòtic utilitzat per a infeccions de les vies respiratòries, molt comú a les nostres farmàcies.

En paral·lel, l’Oriol Mitjà va establir un mètode diagnòstic que permet identificar de forma fàcil i ràpida la presència del bacteri que causa la malaltia.

La recerca liderada pel Dr. Mitjà va conduir a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a plantejar una campanya d’eradicació del pian que fa que sigui candidata a convertir-se en la segona malaltia humana eliminada del planeta (després de la verola).

 

Enllaços d’interès: