El doctor Oriol Mitja utilitzarà una subvenció de la Comissió Europea per buscar estratègies de prevenció alternatives, en un esforç conjunt amb la Fundació de Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses
L’Informe de la Salut a Barcelona es va publicar el 10 de desembre. El 2018, l’epidèmia de tres ITS – gonorrea, clamídia i sífilis- va assolir un màxim històric, després de cinc anys d’increment dramàtic. Aquesta tendència, a més, no mostra cap signe d’alentiment. Barcelona lidera el nombre de casos de sífilis infecciosa a l’estat, amb 1099 nous casos, i de gonorrea i clamídia, amb 3616 nous casos. Adolescents i joves d’entre 15 i 24 anys representen més del 50% dels casos. A mesura que augmenten les ITS, la innovació per afrontar l’empitjorament de la crisi de les ITS s’ha estancat, i els programes i metges responsables sovint es veuen obligats a utilitzar estratègies de prevenció, intervencions biomèdiques i tecnologies de diagnòstic antigues. Hi ha una necessitat creixent de noves eines per fer front a aquestes epidèmies.
A partir de l’1 de desembre de 2019, el doctor Oriol Mitjà i la Fundació de Lluita contra la Sida inicien un innovador programa de recerca per superar aquesta “creixent crisi de salut global”. El doctor Mitjà ha rebut una subvenció d’1,5 milions d’euros del Consell Europeu de Recerca (ERC) dirigits a identificar tractaments alternatius per a la sífilis. Aquest és el resultat d’un procés altament competitiu, en el qual es van presentar més de 3.000 propostes a nivell europeu amb una taxa d’èxit de només el 10%.
S’ha proposat una estratègia potencial de prevenció de la sífilis, però cal provar-ne l’eficàcia. Mitjà té la intenció d’identificar un nou antibiòtic oral d’administració senzilla que es pugui administrar en el punt d’atenció immediatament després del diagnòstic. La Fundació de Lluita contra la Sida i l’Institut Català de la Salut donen suport a més investigacions, especialment en poblacions objectiu, però aquesta estratègia no està preparada per a un ús més ampli.
A mesura que augmenten les taxes de contagi, l’actualització de la prevenció de les ITS és cada cop més urgent. Establir una defensa contra aquesta amenaça creixent requerirà un esforç continuat de les agències públiques, i una intensificació de la promoció de la salut. A més, més inversió en investigació és benvinguda, i té el potencial de convertir la ciutat de Barcelona en un referent en la lluita contra les ITS, tot i que ara inicia el llarg camí per frenar la tendència en el futur.